Passa al contingut principal

Entrades

Arquitectour Ebre 2019

Els passats 12 i 13 d'octubre vam gaudir d'una interessant iniciativa del Col·legi d'Arquitectes de les Terres de l'Ebre que ens oferia la seva mirada professional de tres edificis ampostins: la Comunitat de regants, el conjunt de la biblioteca i l'escola d'art i l'institut Ramon Berenguer IV.
En la imatge veiem una de les aules de l'institut, construït entre els anys 1955 i 1960 pels arquitectes O. Bohigas, J. M. Martorell, J. Gili i F. Bassó. Aquest edifici es va constuir seguint els cànons de l'estil racionalista i avui dia està catalogat per la fundació Do.co.mo.mo. Aquesta aula, en el seu primer ús era un taller i si ens hi fixem, veiem que el sostre és com el d'una fàbrica, perquè es pretenia aconseguir l'ambient que en un futur viurien els alumnes. Un magnífic exercici de tractament de la llum, d'integració de l'entorn  i de creació d'espais oberts.
És d'agrair aquestes activitats que difonen els valors del nostre pat…
Entrades recents

ALESUND SOTA LA PLUJA

Diada de Catalunya aigualida. Penso en la darrera pluja,  viscuda en Noruega. Els paraigües tombats, els esglaons de pedra lliscants, el parc amb olor de terra mullada, les façanes de les cases modernistes, netes, nítides.
Al principi la pluja ens va sorprendre. Protegir-nos, fer fotos... Se'ns acumulava la feina, ens mancaven braços. Després ens vam acostumar. Era el que era, res més.
Caminàvem amb cura, vigilant on posàvem els peus, ens aturàvem davant els aparadors decorats amb gust.
Alesund es mostrava acollidora, exquisida, com la pluja.

RIBA FLORIDA

La cançó del Valira és alegre com les rialles infantils inesperades contagioses. Petits salts escumosos esquitxen les ribes florides.

CASA ALIENA

Aixecà la vista i com aquell que mira de manera distreta mentre pensa en altres coses, repassà tota la façana, planta baixa i dos pisos.
Recordà els seus iaios en la plenitud de la maduresa. Actius, alegres, satisfets d'aixecar un patrimoni. Quan a les tardes xafogoses, sent un marrec, creuava el portal, aquelles parets mantenien la frescor de la nit anterior.  Pa i xocolata. Era el berenar que li feia la iaia.
La façana, del tot desmillorada, se li mostrava aliena. Malgrat el seu fingiment desmenjat, no aconseguí evitar que la mirada se li emboirés i que al coll li quedés enganxada una nosa de sabor amarg.

JULIOL

Dimecres de juliol, les 7 del matí,  en punt, sona un despertador, un altre i un altre, en sincronia, a les 7. Comença un dia matiner, daurat i sorollós, un dia d'estiu.

PARAULES ESQUIVES

NOCTURN